dijous, 10 de juliol del 2008

1ª notícia

Aquí adjunto un comentari de Jordi Vivancos, mestre i llicenciat en Pedagogia, professor d'Ensenyament Secundari, i formador en TIC; que té un blog (http://ticotac.blogspot.com) on parla sobre les TIC entre d'altres aspectes interessants. A continuació veureu el comentari que fa sobre la falta de motivació per incorporar les TIC a l'educació.

"El diari La Vanguardia publica avui un article d'opinió de Kim Faura "Paradojas de la Sociedad de la Información", on, entre altres coses, diu que quan es pregunta als ciutadans i a les empreses perquè no fan servir les TIC, la primera resposta que s'obté és perquè no en veuen la seva utilitat. Aquesta dada, el porta a concloure que a la nostra societat la fractura digital és una fractura de motivació.

En un recent estudi de la OCDE sobre les TIC a l'educació superior (E-learning in Tertiary Education: Where Do we Stand? - 2005) trobem entre les seves afirmacions (la traducció és meva): "Una de les causes de la resistència a l'adopció de les TIC per part del professorat, és deguda a la seva manca de temps i de motivació per assumir noves tasques, atès que el e-learning és complementari de les activitats docents presencials, no el seu substitut."

Ambdues notes m'han evocat les conclusions de l'estudi "L'escola a la societat xarxa" dut a terme entre els anys 2002-2004, sobre una mostra de 350 centres educatius. N'extrec algunes:
"El professorat i els responsables dels centres educatius coincideixen a destacar, clarament, la manca de temps del professorat com un dels obstacles per incorporar Internet a l’educació (...) La manca de temps apel·la probablement a aspectes més de fons, relacionats amb l’organització dels centres i amb la dedicació dels professors. Aquest és un dels obstacles que apareix amb molta freqüència quan l’escola es planteja processos d’innovació o de reforma en profunditat de les seves activitats".

Tot i que seria convenient recollir més dades qualitatives, coincideixo amb el diagnóstic que es dibuixa, simplificadament, en les notes anteriors. Durant els darrers anys s'ha posat l'èmfasi en les infraestructures (ratios d'equipaments, connectivitat) i en promoure una infocultura en el professorat. Però això s'ha demostrat insuficient, a nivell general el grau d'utilització de les TIC en els processos d'ensenyament- aprenentatge és encara limitat.

Si existeix una "fractura de motivació" general envers les TIC, què ens cal fer per superar-la dins el sistema educatiu?

Apunto algunes idees, que confio anirem completant col·lectivament mitjançant els comentaris:

-Establiment de mecanismes de suport per alliberar temps de tasques tècniques al professorat i d'estímuls per impulsar innovacions docents amb les TIC;
-Definició d'una visió i una agenda estratègiques consensuades per la integració sistèmica de les TIC en els currículums de tots els nivells educatius;
-Dinamització de projectes col·laboratius d'ampli abast i difusió de bones pràctiques de renovació pedagògica amb les TIC.


En resum posar les TIC al servei de les Tasques d'Aprenentatge i del Coneixement (TAC)".



Quan vaig llegir aquest article vaig trobar força greu que el motiu principal pel qual no s'introdueix l'ús de les TIC a l'educació sigui que "no hi ha temps ni motivació". S'està parlant d'un tema que es considera molt important avui dia no? Potser, a més a més de parlar-ne s'hauria d'intentar que es dugui a terme a bona part dels centres educatius. Normalment adopto una postura no poc receptiva a les noves tecnologies a l'educació, però sí posicionada al cantó que aposta per un equilibri pel que respecta al tema. Tot això ho explico perquè considero que sí que hi ha d'haver la presència de les TIC a tots els centres educatius, perquè al cap i a la fi és el present i el futur de tots. Disposem d'una mica de temps per a dedicar-lo a això.